Introducció
És un dipòsit creat per emmagatzemar glaç. Amb unes dimensions exteriors de 13 m de diàmetre i 10 m de fondària, està excavat a la roca i els murs estan fets amb pedres calcàries tallades i lligades amb morter de calç.
Es construïen a les obagues i als llocs de nul·la insolació, on les glaçades a l'hivern eren fortes i freqüents, a fi de mantenir millor el gel. S'aprofitava la capa de gel que es formava pels voltants, als pèlags, en basses artificials o naturals associades en aquest cas al tram final de la riera de Begues.
El gel s'agafava d'aquests llocs i es portava a dins del pou on s'anaven fent capes compactes separades per palla. Estava tapat per una coberta en forma de cúpula que avui no es conserva. El material s'entrava per les dues portes laterals existents orientades a est i oest. A sota, al costat nord, hi havia un forat per on drenava l'aigua per tal de mantenir l'interior sec.
Actiu entre els segles XVII-XIX, el seu ús era habitual per refrescar aliments, conservar-los, preservar medicines, flors, etc. Els pous eren de propietat o bé arrendats. Qui els explotava feia contractes d'abastament pel gel portat al lloc. Els traginers viatjaven de nit per tal d'evitar pèrdues. L'ús podia ser local però també es portava gel fins a Barcelona, Vilafranca i, de ben segur, a l'Hospital medieval d'Olesa. D'aquí la seva situació estratègica, al costat del camí ral o mercader que unia el Penedès amb el Baix Llobregat, Vilafranca amb Barcelona.