Introducció
Ens endinsem a la part més autèntica del massís. Si mirem enrere, veiem el castell d'Eramprunyà, l'ermita de Sant Ramon a la seva dreta, Collserola al darrere i totes les vistes que teníem de les Agulles.
Aquest massís de cims arrodonits i sengles valls fondes, està format íntegrament per roca calcària. L'aigua combinada amb l'aire s'encarrega de dissoldre la roca formant un seguit d'estructures geològiques diferenciades: la carstificació. Comprèn, tant formes superficials ben visibles, clapers, dolines i rasclers; com d'altres de subterrànies, les coves i els avencs.
Més endavant, trobareu un petit rascler: dissolució longitudinal de plaques de roca. Quan trobeu depressions al terreny en forma d'embut, les dolines ens indiquen punts per on s'infiltra l'aigua superficial cap al subsòl i, molt probablement, la formació sota terra d'un avenc. Si aneu camp a través trobareu molts forats d'entrada d'aigua.
Són interessants les cassoletes o cucones que es formen a la superfície de la roca. Encara que no ho sembli, l'aigua que s'hi acumula després de ploure és de gran valor per a la fauna, fins i tot els gripaus hi fan la posta. Al Garraf no hi ha aigua en superfície.
El blanc de la pedra calcària contrasta amb el verd fosc de la garriga. La roca domina allà on no hi ha prou sòl ni humitat (per la ràpida infiltració de l'aigua) per afavorir la vida vegetal. Als llocs més solellosos i secs podem trobar prats de llistó i albellatge; en contraposició al que podeu veure damunt d'aquesta roca: el boix (foto). El veieu?
Allà on hi ha terra i s'acumula aigua de pluja, trobem alguns exemplars de boix (Buxus sempervirens), testimonis de l'alzinar litoral que hi va haver. També hem trobat ullastres de branquillons durs i punxants, els parents silvestres de les oliveres que conreem.