Introducció
Dalt del puig del Rascler (nom d'un tipus de formació càrstica) veiem el radar i les antenes d'una de les estacions de radar aeronàutic. Els "pics", com popularment són conegudes les pues, són els encarregats de la vigilància de l'espai aeri dins del marc de la seva defensa.
El Garraf esdevé el límit nord de moltes espècies d'ambients més càlids, com el càrritx, l'ullastre, l'arçot o el margalló.
Davant, direcció la Bola, teniu una bonica mata de margalló (Chamaerops humilis) (foto). Aquesta palmereta té el seu límit de distribució nord aquí al Garraf i es troba protegida. Fa un tronc central amb fills que rebroten del coll. Les fulles es feien servir per fer cistells i escombres. El "palmito", com és coneguda en castellà, fa referència al cor comestible dels brots més joves. Els dàtils, que només es fan a les plantes femelles, maduren a la tardor. A Centreamèrica es cultiva per aprofitar el palmito.
Es troba al seu ambient, envoltat de garrics o coscons, càdecs, algun llentiscle i esquitxos de pi blanc. La pedra abundant i superficial és la protagonista geològica d'aquest Garraf blanc.
Aquesta comunitat, la màquia de margalló, no és el resultat de l'alteració provocada per l'home, que va degradar els alzinars litorals originals, sinó el resultat natural de les condicions edafo-climàtiques del lloc: permeabilitat de la roca que provoca eixutesa, altes temperatures, sòl prim i escàs.