Introducció
El bosc de pi blanc anirà apareixent al llarg de tota la sortida. Prop d'aquí, els arbres són més grans i, segons ens endinsem al parc, més joves.
L'abandonament de la vinya va propiciar la plantació del forest de pins actual que s'ha anat escampant arreu. Els incendis reiterats als 80 i les dures condicions de vida fan que només hi trobem retalls de pins molt petits (de creixement lent), resultat de la dispersió de les pinyes pel foc i de les sembres aèries.
La seva densitat és molt elevada. Cal una gestió forestal per aclarir i afavorir així el creixement d'arbres adults ben formats. S'hauria de passar dels 6 pins/m2 actuals a 1 pi/10 m2 més la posterior selecció d'arbres madurs.
Només així assegurem un bosc ben format i sense tanta capacitat de propagació de possibles nous incendis. Aquest bosc creixerà als fondals i feixes abandonades on el sòl és més profund, allà on primer de tot, hi va haver l'alzinar litoral, del que només en queda algun exemplar.
Una mica més endavant trobem una bonica massa de llentiscle o mata (Pistacia lentiscus). Quan el sotabosc és encara menys evolucionat, el que trobem és aquesta gramínia gran de fulles tallants, semblant a la cortadèria o pampa ornamental: el càrritx (Ampelodesmus mauritainca).