Introducció
A les parts baixes de les valls s'acumula el sòl, és més profund i a més, amb sort, hi podem trobar aigua. L'aigua ràpidament s'infiltra entre les roques i passa al subsòl. En aquest cas s'hi pot accedir per un pou.
No és d'estranyar, doncs, haver-hi vist traces de feixes de cultiu mentre baixàvem al torrent. Més endavant en veurem alguna altra i una mica més amunt, a l'esquerra, hi ha el corral de la Tronera i alguna barraca en runes.
Fixeu-vos com als vessants drets, solells i pedregosos com els de la Guàrdia que tenim a sobre, dominen els matollars de romaní amb garrics i margallons. Per contra, aquí al fondo, a més de rebrots d'alzines, trobem serveres, sanguinyols, algun marfull i boix.
Els pins han estat els primers, després dels càrritxs, en recuperar aquestes feixes de la part baixa de les valls amb millor sòl. Com a la plana de Begues, també fa acte de presència algun pi pinyer. Els pins petits (que no joves) són resultat de la dispersió de pinyes als incendis de fa 25 anys, i el seu lent creixement és causat per la duresa del terreny. És aquí on trobarem senyals dels mamífers del massís: senglars i esquirols; i d'ocells forestals, com mallerengues i tudons.