Introducció
L'alzinar era el bosc original que, per la sobreexplotació i les estassades per obtenir més terres per a conreus de la vinya, va anar quedant molt minvat. La pineda que veiem avui, va afavorir-se per obtenir un rendiment forestal quan els conreus de vinya es van abandonar a causa de la fil·loxera.
A les zones amb terra profund i més frescal, prop de torrents i rieres, on encara avui trobem alzines, també es fan els roures. Els roures també van patir la tala per aconseguir-ne llenya i replantar posteriorment amb pins més productius als inicis del s. XX.
El roure dominant és el cerrioides, una barreja entre el roure martinenc de muntanya mitjana i el roure valencià de fulles punxoses i terrenys secs. Aquest roure manté les fulles seques a l'arbre durant tot l'hivern. És el que es coneix com a marcescència.
Aquí, però, trobem una raresa al Pla de Bages, perquè aquesta roureda està formada per roures martinencs de mides i edats considerables, alguns de més de 100 anys. Per això s'evita l'accés proper dels vehicles perquè compacten la terra posant el perill la vida dels arbres.