Introducció
L'any 1988 l'Ajuntament de Castelldefels compra el castell i comença la restauració per donar-li l'aspecte que presenta avui:
Primerament les actuacions se centraren en la capella: es reconstruïren les parts afectades i es va retornar el color original als diversos cossos (romànic: blanc; capella de la Salut: blau). S'adequà l'interior de la capella deixant a la vista les ruïnes ibèriques i romanes del subsòl, així com les pintures neoclàssiques i els grafits dels presos de la Guerra Civil (1936‐1939).
L'any 2001 comença la darrera restauració del castell, que avui ja contempla: estructura (forjats i cobertes), sala institucional, dues sales de la planta noble i un mirador.
Estructures del castell de Castelldefels
El cos A (pedra de marès rogenca) data de l'any 1550, època en què Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i castells des de Colliure (sud de França) fins a Ayamonte (Huelva), per defensar el territori dels turcs i dels pirates barbarescos, un veritable perill per a la població de la costa.
El cos B (pedres i maons beix). Un cop acabada la Guerra de Successió (1714), Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic. S'amplià l'església però els pirates encara constituïen un perill pel que també va caldre ampliar la fortalesa el 1734.