Introducció
Pujant la serra de Can Canals, anem travessant alzinars de dos tipus, segons l'orientació i frescor del terreny.
Allà on el sol pica més de cara i l’ambient és més eixut, trobem la sureda. Alzinar de suros o alzines sureres. (Quercus suber). Per contra, a les orientacions obagues i ambients més frescals, l’alzinar està format per alzines (Quercus ilex).
Tots els arbres són petits a causa de la sobreexplotació que van patir fins al darrer terç del s.XX.
El sotabosc de la sureda està format per cirerers d’arboç (Arbutus unedo) que, a la tardor- hivern, s’omplen de les cireretes comestibles de color vermell. És aconsellable no menjar-ne gaires. Trobem també el bruc arbori (Erica arborea), amb una abundant floració de petites flors de color blanquinós a la primavera.
Els alzinars, més ombrívols, presenten un sotabosc amb menys vegetació. Aquí hi trobem algun llentiscle, galzeran, heures pel terra, falgueres com la falzina negre i lianes com el lligabosc.