Introducció
És una de les masies que encara conserven l’activitat agro-forestal del municipi, amb conreus de secà: vinya i olivera; i plantacions de castanyers. Els conreus de secà són una singularitat. Els Castanyers, de creixement més ràpid que els roures, es plantaven amb diferents objectius: un era la ‘perxada’, per obtenir peus anomenats vares o llates (segons el diàmetre: 10-20 cm), rebrots de soca llargs i sense nusos, provocats en anar tallant la soca original cada 8-10 anys. Per això, a sobre Cal Sidró hi ha un tros de bosc que es diu la ‘perxada d’en Pinyarro’. Aquestes plantacions ocupen llocs, àcids i humits, on abans s’hi feien roures. Actualment pateixen una malura (fong) que n’asseca els arbres.
Davant la casa, veiem algun exemplar d'eucaliptus. És el testimoni d’antigues reforestacions per obtenir fusta de ràpid creixement, substituint la sureda original. Avui sortosament s’han deixat de fer per què degraden molt el sòl i són invasors. Algun d’aquests arbres es va plantar amb intenció ornamental davant la casa.
L’arbre del costat de la carretera (foto) és el lledoner (Celtis australis). Arbre associat a la vida de pagès. Es plantava vora camps, basses i masies. La fusta elàstica i resistent s’emprava per a la fabricació de forques. Els seus fruits, els lledons, són comestibles.