Introducció
Forn de la Manera o d’en Ragué.
Les parets interiors s’esquerdejaven o folraven de pedra, tapant juntes per evitar pèrdua d’escalfor. Per la porta s’entrava la pedra, provinent d’una pedrera propera. S’anava apilant pels laterals i pujant, fent una volta de tancament. L’espai central buit, juntament amb l’olla (base del forn), servia per omplir de combustible. Es reomplia després accedint per la part superior amb pedres petites fins a l’altura de la volta. En arribar al marge superior, que també era fet de pedra, se seguia fent el paller amb pedres de nou petites. Tot el paller es cobria de menuts i d’una capa de fang amb un espai buit enmig per respirar.
El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC. Els forns molt usats o on les temperatures eren molt altes, es veu a les parets el vidriat de la roca fosa. Es deixava refredar un parell de dies. S’enderrocava la porta que s’havia tapat i es netejava tot l’interior de cendres. Amb una barrina es practicaven forats a la volta perquè anés caient de mica en mica. S’extreien unes 50 tones de terrossos o calç viva, que en barrejar amb aigua tenia diferents usos. Encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corrals, barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes. La feina es feia a torns per parelles de calciners.