Introducció
Allà on desapareixen els plàtans, l’alzinar arriba fins a l’aigua. Fixeu-vos que, arran d’aigua, hi ha un arbust gran de fulla persistent. És un llorer (Laurus nobilis); es troben de manera natural a rieres i torrents litorals de clima més temperat.
Els ambients de rierols són molt productius, hi ha moltes plantes, flors, i això fa que hi hagi també insectes i ocells que se’ls mengen.
Si teniu la sort d’estar sols fent aquesta excursió, podreu sentir i veure molts ocells. No sempre al costat de l’aigua, però sí pels arbres i arbusts del voltant. Sovint petits i bellugadissos, sabrem de la seva presència pel seu cant. És el cas del bruel (Regulus ignicapilla) un dels més petits d’Europa, de tonalitat verdosa, amb una franja taronja en mig del cap i una cella blanca per sobre l’ull. Es mou pels branquillons cercant petits insectes. Trobarem mosquiters, mallerengues i lluers penjats pels arbres; cargolets, merles i el pit-roig pels arbusts i per terra; i a l’estiu, l’oriol, de la mida d’un picot, de color groc i un cant melodiós, a dalt les capçades dels plàtans.