Introducció
Som al costat d’un tancat on abans hi havia porcs senglars.
Trobem, en aquesta zona, dos tipus pins que esquitxen la sureda. Un de més abundant: el pi pinyer; i un altre de minoritari: el pi pinastre.
Els pinastres (Pinus pinaster). Són pins de creixement ràpid, que cap als vint anys es tallen per obtenir postes o bigues primes. A altres llocs d’Espanya se sagnen per obtenir-ne reïna. Sovint s’ha plantat per recuperar terrenys cremats. De joves, el tronc és recte i el port columnar amb les pinyes enganxades a les branques principals. Fulles grans i en grups de dos.
Més abundants, però, són els pins pinyoners (Pinus pinea), amb tronc més gruixut, recte de jove i adult, i capçada en forma de paraigües. Plantat també per fixar el terreny en casos d’erosió, així com per obtenir fusta per a construcció i, sobretot, per aprofitar-ne les pinyes i la seva llavor: els pinyons.
A sota d’ells seguim trobant alzines suredes petites, brucs arboris, arboços i l’estepa borrera a les clarianes i marges del camí.