Introducció
Som a la serra de Vilella i podeu veure el mas i els plans a sota. Cal Vilella forma part dels masos dispersos, aquest però, amb una capella dedicada a Santa Eulàlia.
Al voltant dels masos, als terrenys més planers i a les feixes que s'anaven guanyant al bosc, muntanya amunt o avall, s'hi conreava i es feien pastures pel bestiar oví i boví.
Eren explotacions petites que s'aprofitaven: a l'estiu, les més allunyades, quan els animals pujaven a les parts altes de la muntanya (coll de Pal) i a l'hivern, les que hi havia vora el mas, pels animals de corral.
El relleu accidentat fa que la ramaderia i l'agricultura no fossin gaire fàcils. Per contra, altres recursos naturals com la mineria (carbó) i el bosc (pi roig i roure) per fusta o llenya, sí que van ser importants.
Aquestes planes, encara avui, semblen estar actives i serveixen de pastura a petits ramats de vaques de carn.