Introducció
Hi ha despreniments als marges del riu? Veieu illes de còdols i blocs a la llera? La vegetació del voltant malmesa? Soscavació de les roques dels marges?
Tot això que diem es troba a les parts altes dels rius, a les capçaleres, i de fet, aquí és on som ara: a la capçalera del Llobregat.
Quan hi ha pluges abundants, augmenta el cabal del riu i el pendent dels trams alts fa agafar velocitat a l'aigua. Aquesta es transforma en energia capaç d'arrencar i moure, aigües avall, grans blocs de pedra. Alhora, es produeix una forta erosió tant del llit com de les parets dels marges: erosió accentuada de manera mecànica pels cops dels còdols que baixen suspesos en l'aigua. De fet el riu en aquest punt baixa 2 cms cada any. De la mateixa manera es fa més ample: la soscavació dels marges, en aquest cas força solubles a causa de la quantitat de guixos, els fa caure i així s'eixampla la llera.
Després d'una avinguda podrem veure que el riu s'ha transformat. Quan l'energia de l'aigua perd força, els còdols van quedant al fons de la llera, apareixent illes allà on abans no n'hi havia. Si triga temps a tornar a baixar una riuada forta, aquesta illa es pot omplir de vegetació. Vegetació, adaptada a aquestes pertorbacions i amb alta capacitat de rebrotar i recuperar-se. Els salzes en són el millor exemple. (en parlarem més endavant)
Si mireu uns metres amunt, a l'altre costat, veureu l'arribada del Torrent del Greixot, que baixa de St Julià de Cerdanyola. Té una aigua de molt bona qualitat. S'hi ha trobat l'escàs Tritó pirinenc.