Introducció
La balma dels Bous és, de fet, una doble balma, la superior, la més gran i la que s’accedeix principalment, i una altra de més petita just a sota. La més gran, per la que estem passant nosaltres, fa una seixantena ben bona de metres de llargada i uns 14 m a la seva part més fonda. A la seva banda sud, només entrar, tenim la principal surgència d’aigua, canalitzada a través d’una teula. En èpoques de copioses pluges, però, l’aigua s’escapa per on pot formant varis rajos, alguns d’ells força espectaculars, a més d’una allargada cortina de petits rajolins que venen de la part superior de la balma, on el petit bosc que hi neix fa de magatzem d’aigua.
La formació de les balmes es deu a la força de l’aigua que ha anat gastant els materials més tous que han deixat pas a les cavitats que les formen, en el present cas en doble procés, ja que, tal i com ja s’ha esmentat, a sota els nostres peus en tenim una altra de més petita. Una altra cosa que ens cridarà l’atenció és, allà on raja l’aigua de la font principal, l’impressionant tova calcària que amb el pas de milers anys s’ha anat acumulant en aquell punt concret. La geologia és lenta però implacable.
Travessem la balma d'una punta a l'altra i continuem pel corriol fins a sortir a una pista que seguirem cap a la dreta per tornar a recuperar el camí de més amunt.