Introducció
A la dreta del camí tenim una típica pineda de pi roig amb sotabosc pasturat. No obstant, aprofitem per explicar que el tipus de bosc més general que ens acompanya en aquesta part de l’itinerari és el mixt de roure martinenc (Quercus pubescens), o amb espècies híbrides amb aquest, i pi roig (Pinus Sylvestris) sobre sòl calcari, amb sotabosc abundant, per tant, de boix, encara que també podem veure-hi corner i boix moll, entre altres espècies menys abundants.
Quan les rouredes van ser sotmeses, de manera general i repetitiva, a explotació forestal, el creixement més ràpid del pi roig va fer que aquesta espècie envaís aquestes superfícies i, actualment, s’hi manté, ja que també va ser una espècie afavorida per a tenir un creixement més ràpid. A més, la fusta del pi roig és igualment molt apreciada, i es destina a la fabricació de mobles, parquets, portes, en la construcció, embalatge, per fer capses, revestiments de vaixells, pals de la llum i per a les travesses de ferrocarril. És també un tipus de bosc molt propici per al bolets, com l'apreciat rovelló, el camagroc i el molleric.
És un bosc propici a certes altures de la muntanya mitjana com a les que ens trobem ara mateix amb un clima medioeuropeu submediterrani. No obstant, si s’abandona l’explotació forestal i les esclarissades regulars del bosc, que afavoreixen la presència del pi roig, el roure s’anirà imposant lentament, abundant cada vegada amb més preponderància. A la tardor sol ser un bosc que presenta uns bells contrastos entre els grocs, marrons i ocres de les capçades del roure i el verd dels pins.
En els racons més assolellats, l’alzina, a la zona de transició entre la més del litoral i la carrasca, més continental i de climes més extrems, també s’hi posa bé.
Si mirem cap a l'esquerra podem veure la casa del Vilaró en tota la seva presència. Més a l'esquerra, gairebé a les nostres esquenes, ja es pot veure també el turó del castell de Lluçà, cap a on farem camí.