Introducció
El segle passat, el paisatge de Rajadell era dominat d'una manera absoluta per la vinya. Els anys posteriors a l'epidèmia de la fil·loxera van suposar un retrocés gradual de la vinya i el terreny abandonat va ser substituït per bosc de pi, alzina, roure i matolls. Un gran incendi el 1980 va afectar de manera molt greu el terme, després del qual la vegetació es va anar recuperant amb força rapidesa.
Antigament el bosc era un element clau per a les famílies ja que per una banda se’n extreia llenya com a combustible, per les cases però era molt important la feina del carboneig, sobretot de roure i alzina. En aquests boscos que ens envolten hi havia algunes places carboneres. Famílies vingudes de diferents punts geogràfics de la península (molts de la part de Tortosa) vivien al bosc i controlaven les carboneres, molts d’ells en condicions precàries i de pobresa.
Dels arbres s’aprofitava tot; l’escorça dels pins per a l’elaboració de tints per a la indústria tèxtil d’Igualada; les branques per fer costals o torrats per alimentar els forns de pa del poble; els troncs s’enviaven a la serradora i un cop tallats cap a Manresa i Barcelona; i els troncs més rectes per a la fabricació de pals de llum i telèfon.
Per altra banda la gent hi anava tot sovint per recollir plantes. En una època en què els serveis mèdics eren més llunyans i no hi havia hagut un desenvolupament tan gran de la química farmacèutica. Actualment encara podem trobar diversitat de herbes remeieres amb finalitat diverses. També se’n recollien per elaboració de begudes alcohòliques com ara la ratafia.
El llarg dels segles fins a l’actualitat el bosc ha estat un gran element per la caça i recollida de diferents bolets, fent que les famílies poguessin tenir aliment a casa.
Font: Relats i memòria de Rajadell