Introducció
En seguir, no baixeu per pista! Preneu el camí amunt cap a Roques Albes.
Aquest llogaret a l’extrem de llevant del terme de Sallent i dintre l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma, es troba en un emplaçament màgic, sobre una gran vall (faucis magna) que li deu haver donat el nom.
L’església de Santa Maria de Fucimanya
Tot i tenir tradició romànica (s.XII i abans), l'església no conserva restes d'aquesta època a causa de l'esfondrament sofert durant el terratrèmol del segle XV.
La nova capella va subsistir fins al 1679 en què es va procedir a la renovació i ampliació actuals, deixant-li pocs elements d'interès arquitectònic. Entre aquests, destaca el campanar de dos ulls (conserva una sola campana) amb un escut episcopal entre els dos; la decoració pictòrica de la volta i el cambril de la Verge. Conserva col·lecció d'exvots i talla gòtica del segle XVI. L'antic altar barroc va ser cremat durant la guerra civil de 1936-1939.
L'amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que va comptar com a insigne devot, el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d'un bon sector del Pla de Bages
Mas de Fucimanya, abans Roques Albes o Pedralba
Conserva importants finestres d'estil gòtic, una porta dovellada i un celler amb premsa de grans dimensions. A l'entrada es conserven voltes apuntades de pedra, destacant amb especial importància la Sala Capitular del primer pis, actualment golfes, d'un acurat estil gòtic català.
A l'exterior s'observen les successives ampliacions pels diferents nivells de les teulades i les irregularitats de les façanes. En algun tram hi ha contraforts exteriors de suport.