Introducció
Aquesta cabana entre dos marges, és un exemple de les construccions de pedra seca que fins al primer terç del s.XX feien servei. El pagès podia venir a treballar a les feixes de vinya i deixar dins el menjar o d’altres pertinences. Els estris no calia dur-los cada dia a casa i també es guardaven aquí. Si calia fer nit al camp, es podia dormir a dins, igual que es feia la migdiada els calorosos dies d’estiu. Servia d’aixopluc els dies de pluja.
La coberta o sostre, en aquest cas, es feia per apropament de filades de pedres i al final se solia rematar amb una llosa. Tota ella es cobria de terra i s’hi plantaven lliris o altres plantes per què fixessin la terra.
Pels voltants, potser ara amagat per la vegetació, hi havia una cisterna de recollida d’aigua i un safareig on preparar el sulfat de coure barrejat amb cal apagada, anomena "Brou Bordelès" i que servia per tractar (polvoritzant sobre la planta) els ceps contra un fong de fulla: el míldiu.