Introducció
Abans d'arribar a l'alzina, al costat esquerre hi ha un altre forn que, de dins, encara és negre. Aquest forn conserva la sortida de fums a dalt, i també té un forat, lloc per on es carregava i que s'havia de tapar amb terra.
Ara mateix ens trobem en el sot de Can Preses. Fa una estona, en canvi, ens trobàvem a la seva capçalera, que, si ho recordeu, estava plena de faigs. Aquesta alzina Grossa, també trencada per l'enforcadura, esdevé novament un símbol identitari afavorit per la proximitat de la casa pairal de Can Preses.
Convé esmentar també que els arbres que de joves se'ls ha tallat l'ull amb l'objectiu de fer créixer una capçada gran, quan es fan vells i adquireixen grans proporcions, són susceptibles de patir aquests trencaments per una estructura de brancam dolenta.