Introducció
Una de les activitats que es realitzava en aquests boscos era l'extracció de l'escorça de suro de l'arbre, l'anomenada "pela del suro" (en aquest tipus d'arbre se li podia treure l'escorça perquè la regenerava). Quan més diàmetre tenia l'arbre, més grans i més valorades eren les planxes que se n'obtenien. Cada 9 anys, al començament de l'estiu, es feia la pela del suro. Un cop feta, el tronc de l'arbre quedava llis i d'un color vermell fosc.
Les pannes o planxes de suro, un cop extretes de l'arbre, patien tot un seguit d'operacions artesanals fins a tenir el material a punt per obtenir-ne els taps: premsar i deixar reposar (de 9 a 12 mesos), classificar en funció de l'ús, i bullir i deixar reposar de nou (de 7 a 15 dies). Després, començaven els processos de manufactura amb altres operacions: raspar, llescar i carrar per convertir les llesques de suro en prismes de la mida d'un tap. A més, el carrador havia de ser bo per aprofitar el màxim de material.