Introducció
En aquest solell eixut i sota l'efecte de la inversió tèrmica, s'afavoreix l'establiment de l'alzinar de muntanya. El pendent i el sol poc fèrtil fa que siguin alzines petites i si us fixeu amb molts rebrots de soca. (en parlarem en arribar al mas de la Rovireta).
Quan aquestes clapes d'alzines es fan denses, ens endinsem dins la foscor amb arbusts com el marfull, el lligabosc i les heures per un terra ple de bolets.
A les clarianes la vegetació és com al punt anterior. Aquí davant tenim un bonic exemplar de cirerer de pastor o arboç (foto). Sabíeu que sovint coexisteixen en el mateix arbre les flors (hivern) i els fruits madurs de les flors de l'hivern passat. Si us fixeu en la forma de campaneta de les flors, veureu que s'assembla molt a la dels brucs doncs són de la mateixa família: les ericàcies. Els fruits són comestibles, tot i que es diu que, si se'n mengen massa, pot emborratxar, ja que conté una certa proporció d'etanol. De manera local se'n fa melmelada.
A sota ja tenim el torrent de la Rovireta envoltat de camps de cereals i plantacions de pi pinyer. La humitat afavoreix l'establiment dels roures i pollancres.
Atenció amb la baixada que segueix.