Introducció
El Pla de Reguant és un espai lliure constituït per una plana al·luvial poblada per una albereda que forma un dels boscos de ribera més extensos i ben conservats de Catalunya. És un espai Xarxa Natura 2000, inclòs en l’Espai d’Interès Natural (PEIN) Serra de Castelltallat. A causa de l’escassetat d’alberedes en l’àmbit europeu, forma part de la xarxa europea d’espais naturals, amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana.
El bosc del Pla de Reguant esdevé quasi tot un oasi de 19 hectàrees, si tenim en compte que el bosc de ribera és un ecosistema molt fràgil i que gairebé ha desaparegut arreu. El bosc del Pla de Reguant es troba en un meandre del Cardener i és el més gran de la Catalunya Central. És ric en biodiversitat, ja que el riu actua com a connector biològic i això fa que hi hagi riquesa faunística i vegetal. Pel Pla de Reguant, travessant el bosc de ribera, hi ha l’antiga cinta transportadora de sals potàssiques.
El bosc de ribera està format principalment per pollancres: àlbers, nigres i itàliques, oms (de fulla gran i petita) (igual que l'om però amb la fulla més gran), algun salze i algun freixe de fulla petita.
Al sotabosc els arbusts més representatius són la bardissa d'esbarzer i exemplars esquitxats de roser silvestre, arç blanc, sanguinyol i saüc. Les heures i les vidalbes s'enfilen a molts troncs. Arran de terra, de nou les heures i les vinques de boniques flors blavoses, són típiques de les alberedes. La canya americana és una invasora i els tamarius són indicadors de la salinitat de l'aigua. Algun salze arbustiu com la sarga també ocupa la primera fila arran d'aigua.
No és rar ensopegar amb alguna serp verda o algun llangardaix en alguna clariana prenent el sol.
El grup més representatiu i més fàcil de veure són els ocells. Així doncs val la pena caminar tranquils, amatents de qualsevol moviment a les capçades i escoltant els diferents cants.
Sentirem fàcilment repicar del picot garser gros (audio, foto). Normalment es mou per dalt les capçades; contràriament al picot verd que el podem veure aixecar-se de terra, on cerca larves d'insectes.
El teixidor és molt bonic i fa un niu en forma de bossa penjant a la part alta dels pollancres. Hi entra per un orifici. Fa servir el borrissol típic dels pollancres per construir-lo. (video) Oriols i rossinyols, dels que ja n'hem parlat, també poder ser per aquí.