Introducció
La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació dels diversos balnearis (Balneari Ullastres & Co., Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina). Els balnearis van tenir un gran impacte econòmic en la població: van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble, i van convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre, com es pot comprovar en molts dels seus edificis.
La descoberta de la primera deu d'aigües sulfuroses va tenir lloc de manera ocasional el 1874 de la mà del Dr. Antoni Bayés i Fuster, a l'indret on posteriorment fou creat el Balneari d'Ullastres. Aquest balneari, després d'haver funcionat 111 anys, tancà les portes el 1987.
El quart i darrer balneari que s'obrí a Tona el 1929 fou el de la deu de la Codina, l'únic que resta en funcionament. Al peu de la carretera de Tona, a Collsuspina i Manresa, afavorí un creixement urbà entorn seu amb la construcció d'importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.