Introducció
Vet aquí unes velles figueres, de gruixuts troncs i grans ombres, que deurien formar part dels bancals de la zona d’horts del Sardà, avui dia integrades als nous vials que permeten una comunicació més fluïda i directa entre els antics nuclis de la Serra i del Sardà. Hom ha tingut la sensibilitat de conservar-les tot i que no és un arbre que abundi en nous enjardinaments ni en trames urbanes, ja que el seu entorn immediat es veu certament perjudicat vers altres espècies per l’espessa ombra que produeix i la gran estassada de figues madures que poc o molt sempre cauen a terra produint un entorn empastifat i amb atracció de tota mena de mosques i altres insectes. Però els pagesos d’abans apreciaven la seva ombra i estaven a l’aguait quan les figues maduraven, entre l’agost i l’octubre, i les collien gairebé totes abans que caiguessin al terra. Si n’és l’època i estant a punt, mengeu-ne alguna, que són molt dolces.