Introducció
Just en aquest punt podem observar algun niu d’oreneta, sobretot sota el ràfecs de teulades i racons, sempre a recer de la pluja.
Els nius d’oreneta són fets de fang, construïts pacientment durant uns quants dies a base de boletes fangoses relligades amb brins d’herba, sempre que tinguin un indret certament a prop per poder-se proveir de la matèria principal. Solen ser esfèrics, totalment tancats, amb una obertura de pocs centímetres a la part superior, únics respecte els de cap altra espècie. Els de l'oreneta vulgar (foto) i el roquerol són més oberts de dalt, mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un allargat canal d'entrada. Són aprofitats any rere any, quan tornen a la primavera, fins que les condicions canvien i torna a cercar un nou emplaçament. Abans d’acabar l’estiu, ja marxen cap al continent africà fins l’any vinent.
Les orenetes mantenen a ratlla la proliferació de mosquits i altres insectes, dels que s’alimenten profusament. És una espècie protegida principalment, doncs, per la seva capacitat reguladora de plagues.