Masies a la vall de Sanana i de les Vendranes

Flag

El sector occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

L’itinerari comença al davant del cementiri de Vacarisses, on trobarem un espai per deixar-hi el vehicle si aquest fos el cas. Allà a prop comença el camí carreter que, flanquejant el serrat de les Ginebres, d’on sobresurt la Torrota, ens portarà fins a la masia de Can Vives, fregant primer la de Can Pau Gros. Aquest primer tram és tranquil i de grans perspectives vers l’imponent massís de Montserrat.

Després de la masia de Can Vives, el camí s’enfila un xic i esdevé corriol, el rastre de l’antic camí de bast empedrat que la unia amb la masia de Sanana, just a l’altre vessant de la carena que assolirem i després d’un panoràmic flanqueig, on podrem admirar la seva alzina centenària.

Des de Sanana el camí s’enfonsa a cercar el pas de la riera. A prop d’aquí, i un cop vistes les runes de l’antic molí i dels forns de Can Còdol, podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró i petit gorg a on posar, com a mínim, els peus a remullar. Des d’aquí, només ens caldrà remuntar el camí d’on veníem per assolir la masia de Can Còdol, amb la seva emblemàtica i arranjada font, un racó de pau per emmarcar.

Des de can Còdol anirem a cercar, allunyant-nos momentàniament de l’estricte llit de la riera, el camí de les Vendranes. Tot just passada la cruïlla, però, seguirem un vell rastre que s’enfila fins al casalot del Corto Pio, mig enrunat, però amb un bell exemplar de barraca de vinya de bona estampa.

Un cop recuperat el camí de les Vendranes ja no el deixarem fins arribar a la masia en qüestió, passant abans per l’oasi de la font de la Figuerota i per, sens dubte, la sorpresa del dia: el salt de la Guineu, un indret tant bonic com un xic perillós (vigileu amb la canalla!). Si la riera baixa contenta, ja en sentireu la fressa des de un bon tram allunyats.

Finalment, només ens caldrà arribar-nos fins a les Vendranes, sens dubte la masia més ben arranjada de les que haurem anat veient, per enfilar-nos decidits cap al coll del Pla dels Ginebres i per tornar ja cap a les primeres cases de Vacarisses, a l’altura del bonic barri on trobem la casa i els horts de Cal Domènec. Estarem ja a quatre passes del cementiri, d’allà on haurem començat.