Introducció
Aquesta font genera el primer espai enjardinat. Si un arbre està relacionat amb l'aigua, és el pollancre, i de ben segur que aquest pollancre, anomenat àlber, es va plantar en el seu moment per crear aquesta sensació.
Els àlbers són pollancres autòctons típics de rius i riberes. La seva escorça blanca de joventut es va clivellant i enfosquin quan es fan vells. Les seves fulles de color verd intens per sobre i blanques i piloses per sota, són inconfusibles.
Podeu veure un únic exemplar a la cantonada de la vostra dreta, com si marxéssim pel camí de tornada. Enmig de la placeta trobem un bonic roure i xiprers de caràcter ornamental.
Just davant veiem la pineda que domina la carena i el solell d'aquest llom. Fixeu-vos que hi ha troncs de pins de dos colors: uns de gris clar i d'altres en què la meitat superior és vermella. Ens trobem davant dos dels pins més emprats en les reforestacions: la pinassa (d'escorça clara) i el rojalet (amb tronc jove ataronjat). La fusta del rojalet, de major qualitat que la de la pinassa, es fa servir en fusteria, ebenisteria i també per pals de telèfon i travesses de vies de tren. A més, els seus brots tendres són balsàmics i es fan servir en la medicina popular per tractar malalties de les vies respiratòries.
Actualment, aquest tipus de pi presenta diversos problemes atesa la seva sensibilitat a la sequera i a l'eruga.