Introducció
Pugem al collet de la Serra. Seguim recte per aquest jove bosc de rojalets o pi roig (Pinus silivestris), nom donat a aquest tipus de pi pel color vermellós de les seves escorces més joves. És un pi molt sensible a l'erug processionària, plaga especialment forta els anys 2015 i 2016, a causa d'un hivern suau i amb poques pluges. Aquest tipus de bosc predomina en aquesta muntanya mitjana, a les obagues i als solells, als sòls calcaris i també silícis.
Els pins rojos principalment són utiltizats per la qualitat de la seva fusta; és per això que, per mantenir un bon tronc, es tallen les branques, de les quals antigament se'n feines feixies pels forns i les llars o també per alimentar les cabres. A més, els brots joves tenen propietats balsàmiques.
En funció de l'orientació i la humitat, els rojalets s'alternen amb heures i caducifolis, com ara els roures martinencs, els aurons blancs i les blades de bonics colors tardorals. Als solells, en canvi, aquests pins es combinen amb l'alzina, que pot arribar a ser dominant. Així doncs, els rojalets ens acompanyaran en el transcurs de tot el camí, juntament amb les diferents variants descrites.