Introducció
L’estany del Remolar i la maresma de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del delta del Llobregat. L’estany del Remolar, del segle XI, era una antiga desembocadura del riu Llobregat que encara connecta amb el mar. La Vidala és un braç de l’estany del Remolar que ja apareix en alguns mapes del segle XIX, i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60 del segle passat.
Això que teniu al davant és una petita raconada de la gran maresma de les Filipines. De sempre, pollancres, salzes i tamarius han fet clapes de bosc en aquestes maresmes. Les pinedes es van plantar més tard. L’estany del Remolar queda més enllà, a tocar de l’aeroport, i connecta amb la maresma a través del braç de la Vidala. Per aquest estany, l’aigua de la maresma connecta amb el mar.
La resta són prats inundables, jonqueres i canyissars que, de manera natural, es pasturaven per fauna salvatge com són actualment les daines dels aiguamolls de l’Empordà o els cavalls de la Camarga.
La pastura permet mantenir a ratlla la vegetació i que alguns ocells trobin lloc de descans, aliment i cria.