Introducció
Als vessants de la muntanya, entre feixes de llicorella, trobem garrofers aïllats i filades de cirerers, substituint els antics cultius de vinyes que van desaparèixer cap a finals del s. XIX per causa de la fil·loxera. Avui, tot plegat és un mosaic que s’encaixa en una matriu, cap cop més dominant, de bosc de pi blanc.
Gaudiu de les vistes. De la plana de Viladecans cap a les muntanyes del davant: de Bruguers fins a Begues. Fixeu-vos que, al costat del castell d’Eramprunyà, es veu el radar de la Morella.
Sota nostre, el mosaic agrícola de Sant Climent i, a la dreta, les muntanyes d’Ordal, on aquí sí, el bosc s’ha fet l’amo del paisatge vegetal.
Ara, pujant aquest últim tram de pista, si mirem cap al nord, veurem el Puig Vicenç de Vallirana i el turó de l'ermita del Remei de Sant Vicenç dels Horts. També, lluny, el massís de Montserrat i el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.