Introducció
La primera referència documental és de l’any 1587, per bé que suposem que es tracta d’un mas anterior. El mas pren el nom dels propietaris durant els segles XVII i XVIII. La construcció actual és d’aquell temps, reconstruït després de l’abandonament del segle XV, època dels masos rònecs i de crisi al camp.
Els plans del voltant del mas, encara avui respiren del paisatge agrícola del passat. En aquella època fins i tot el bosc, que era molt més reduït que avui, estava aclarit, ja que se n'obtenia fusta i combustible.
L'alzinar es va tallar per plantar-hi conreus i vinyes, que van morir cap al 1893 a causa de la plaga de la fil·loxera. Posteriorment, es va replantar amb pins per millorar-ne el rendiment forestal.
Al voltant dels masos s'hi plantaven arbres ornamentals com el til·ler argentat del costat de camí; anomenat així pel color platejat de la cara inferior de les fulles.
Pot viure molts anys i arribar als 30 m d'altura. Natural de les regions de Rússia i d'Hongria, és una espècie molt apreciada per les múltiples propietats medicinals que ofereix.
Les infusions amb les flors són molt utilitzades per combatre l'estat de nervis, l'ansietat o l'insomni. També es fa servir per preparar banys relaxants. Es fa servir per curar refredats, la tos o l'asma. La infusió d'escorça cura la migranya i afeccions hepàtiques biliars.