Introducció
Aquí, a la muntanya, es feien conreus de secà: cereals i vinya. Oliveres i ametllers eren minoritaris. La vinya es va intensificar a partir del segle XVIII. Aquests vessants costeruts i solells eren perfectes. Barraques de vinya amagades entre la màquia i la pineda ens parlen d’aquest esglaonament del terreny per afavorir-ne el conreu.
Amb la fil·loxera, la vinya va quedar reduïda i moltes abandonades. Aquesta plaga va entrar al Penedès cap al 1893 i va arrasar 885.000 hectàrees de vinya en 8 anys.
Sense la vinya, altres conreus minoritaris es van anar succeint. Els garrofers que esquitxen aquests boscos, com aquest de la cantonada del camí (foto), servien per alimentar el bestiar.
Va ser cap a mitjan segle XX que aquests conreus es van abandonar i s'hi va plantar la pineda de pi blanc que avui veieu.