Introducció
A tocar dels saltants d’aigua de la riera del Fangar, observem un petit altar improvisat (ara malmès), en honor d’una mare de Déu, anomenada la Miraculosa o de la Salamandra.
La riera, seca, però frescal i humida, sobretot a la tardor i la primavera, quan l'aigua fa regalimar la font i s'entolla a les badines de la llera. El sotabosc és pobre a causa de la poca llum que hi passa. Heures i el bonic galzaran són típics de l'alzinar.
Són aquests punts d'aigua i d'humitat on la salamandra (foto) aprofita per pondre els ous o directament les larves, ja que és ovovivípara. El zel és a la tardor, però la femella emmagatzema l'esperma fins que les condicions ambientals siguin favorables. Normalment, 6-8 mesos després, pon els ous o les larves en un lloc amb aigua quieta i neta.
És de costums nocturns i terrestres. Li agraden les zones humides i amb fullaraca, on s'alimenta. És de caminar lent. La veurem més fàcilment després de pluges. A l'estiu acostuma a buscar un amagatall per passar el període sec. Si l'hivern és molt fort, pot hivernar, però aquí on som no sol fer-ho.
Els colors que té són per advertir possibles depredadors que posseeix un verí a la pell que, a nosaltres, ens pot provocar irritació a les mucoses o a la pell fina. Sabíeu que pot viure fins a 20 anys?