Introducció
Estem en un alzinar de muntanya afavorit per la inversió tèrmica. L'orientació solella i el sol pedregós fa que aquestes alzines no es facin tan grans com les de l'alzinar litoral, a no ser que estiguin en una fondalada més humida.
L'estrat arbustiu i lianoide tampoc està tan desenvolupat. Aquí trobem espècies com la falzia negra (foto), el galzeran o les heures. A les clarianes el bruc arbori, el cirerer d'arboç i l'estepa borrera. El pi pinyoner de forma aïllada entre les alzines.
Aquest bosc ha estat explotat des d'antic per l'home. Se n'ha obtingut llenya i carbó. Això obligava tallar les alzines i forçar que rebrotin de soca, deixant-ne 4 o 5. Els nous troncs s'anaven tallant alternadament quan tenien un gruix de 10 cm aproximadament per portar i apilar a la carbonera, i després d'una llarga combustió ofegada (sense flama) s'obtenia el carbó.