Introducció
Les cabanes o barraques de pedra seca han estat sempre vinculades a les feines del camp, servint tant com a aixopluc en cas de mal temps, com per guardar-hi les eines del camp. Hi ha cabanes de vinya, d’olivar i de pastor, però a la zona del Cap de Creus van principalment lligades al cultiu de la vinya, el qual té el seu punt àlgid durant els segles XVIII i XIX.
El cultiu de la vinya al Cap de Creus neix impulsat pe monestir de Sant Pere de Rodes, augmentant considerablement quan la fil·loxera afecta greument les vinyes a França. Amb l’arribada de la fil·loxera també a l’Empordà, l’activitat a la vinya decau, provocant una greu crisi i originant migracions cap a Llatinoamèrica.
A diferència de les cabanes de pedra seca d’altres zones de l’Empordà, a on la pedra és calcària, a la zona del Cap de Creus estan fetes utilitzant llicorella.