Introducció
S’explica que el dia 30 de novembre de 1888 una noia molt maca del mas Vidal (que acabeu de passar) tenia dos pretendents que tornant de la festa petita de Sant Andreu es barallaren per gelosia. Un d’ells, en Punxa, es tragué un ganivet i, en la baralla, la pròpia arma se li clavà a la cuixa, amb tan mala sort que la ferida li causà la mort per dessagnament. En record d’aquest episodi es gravà una creu a l’escorça de l’arbre.
Al cap d’un temps, a les nits, es veia sorgir una llum blanca a l’entorn del freixe, que pujava i baixava, i es movia tota l’estona d’un costat a l’altre. Aquest espectacle provocava molta inquietud, i una nit dos mossos van decidir anar a esbrinar què passava. En tornar ben ensangonats i esgarrinxats, van explicar que havien estat lluitant amb alguna presència que no podien veure i que no els deixava marxar. A partir d’aquell dia, les llums desapareixerien.