Introducció
La platja de Sant Pol ha sofert una transformació urbanística intensa però encara s'hi reconeix el cordó de dunes litorals (sorres fines acumulades pel vent i fixades per la vegetació) entre el passeig marítim i la platja. Una singularitat d'aquesta cala és que sota l'aigua (entre -0,5 i -2,5 m) hi ha una platja fòssil submergida, una llosa de sorra i grava cimentada per carbonat de calci que s'estén d'extrem a extrem, en paral·lel a la costa.
La sorra de la platja prové del sediment erosionat del continent, transportat per les rieres de Sant Pol i de Segueró. Les onades s'encarreguen de redistribuir-lo cap a un i altre costat. Només una fracció petita prové del mar (per exemple, els fragments de petxines). Durant els temporals una part de la sorra es desplaça cap al fons marí.