Introducció
La casa Genís és d'estil neoclàssic popular, del 1867. Hi destaca una torreta octogonal sobre la teulada, damunt l'espai de l'escala central. Els Genís han estat un llinatge d'industrials surers, vinguts d'Agullana, que establiren a Palafrugell la primera indústria dedicada a l'exportació directa a gran escala. La fàbrica era situada a l'altre costat del mateix carrer Cervantes. L'empresa s'extingí als anys 70 i la fàbrica fou adquirida per l'ajuntament, que ha respectat al màxim l'estructura de la factoria tapera.
A la cantonada amb el carrer de Sant Martí hi ha la cooperativa L'Econòmica Palafurgellenca, edifici noucentista, del 1926-1927, de Rafel Masó (reforma i ampliació, l'any 2000, de Jordi Casadevall). Coberta a quatre vents, al centre s'enlaira una llanterna, que serveix de claraboia a la sala gran. La decoració ceràmica és de l'obrador Marcó, de Quart. L'edifici és avui biblioteca pública de Palafrugell. La cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca fou la tercera que es fundà (1865) als Països Catalans i a l'Estat. De L'Econòmica en sorgí una de les primeres experiències de cooperativa de producció industrial i la primera del suro: "La industrial surera" (1886-1900).
La casa de la Previsió Obrera és un edifici d'estil neoclàssic, del 1857, d'autor desconegut. La casa fou seu, des del segle passat fins a temps recents, de "La Previsió Obrera", societat de socors mutus que ha tingut un gran pes a la població, nascuda de la fusió de La Unión Palafrugellense, la Protectora Palafrugellense i la Protectora Llofriuense el desembre de 1917.