Suro

Bonic exemplar de suro (Quercus suber). Encara que sembli una alzina, la seva escorça, gruixuda i esponjosa, el diferencia. Cada 9-11 anys es fa la ‘pela’ del suro a principis d’estiu. Es retira aquesta escorça per obtenir-ne el suro i el tronc queda despullat, d’un color vermell viu molt vistós. Els aglans són menys dolços que els de l’alzina. La seva fusta també és molt bona per a llenya i carbó. Tot i que aquí s'empra la de l’alzina.

La capçada és més clara que la de l’alzina. Fa menys ombra. Li agraden els terrenys sorrencs, silícics. Com més fèrtil i profund, més gran es farà l’arbre. Agraeix la proximitat del mar, un clima suau i la protecció dels vents del nord.