Introducció
Situat al punt més enlairat de l’Espai trobem un vèrtex geodèsic, patrimoni de la cartografia antiga.
Un xic més endavant podem trobar restes d’una antiga barraca de vinya. Antigament, bona part de cap Gros havia estat cobert per espessos boscos d’alzines. Aquests boscos van desaparèixer fa uns centenars d’anys per deixar espai a l’activitat agrícola. D’aquesta manera les vinyes i les oliveres van ocupar l’espai de la vegetació natural fins ben entrat aquest segle.
Abandonats aquests entre les feixes i les parets de pedra seca que configuraven els espais agrícoles, hi creixen ara pins. A poc a poc, a sota d’aquests pins, les alzines s’entreveuen en el seu intent d’ocupar el seu antic espai. En un futur, si l’home o el foc no alteren aquest procés, és d’esperar que un bosc d’alzines torni a ocupar aquest indret.