Introducció
Març de 2014. Desgraciadament el foc és una pertorbació recurrent a les Gavarres. Com podeu apreciar, el bosc mediterrani, àmpliament estès al massís, està adaptat a aquestes incidents. Com en altres llocs, no suposa un tornar a començar de zero, sinó que són moltes les espècies vegetals que tenen sistemes per recuperar la part aèria cremada.
Fixeu-vos en la ràpida resposta de la vegetació. Arboços, brucs i alzines rebroten de la soca. Els suros que no han estat molt afectats i protegits per la seva escorça aïllant, rebroten de dalt la capçada. Les llavors de les estepes germinen gràcies al foc.
El foc, doncs, ens dóna un canvi d’aspecte del paisatge, el simplifica alhora que deixa al descobert empremtes de l’activitat humana anterior. Feixes, barraques i murs de pedra seca de quan el cultiu de la vinya ocupava el lloc del bosc actual.
Quan l’incendi no afecta una gran extensió, una de les pitjors conseqüències és la pèrdua de sòl, que dificultaria l’establiment de la nova coberta vegetal.