Introducció
El nom de les barraques és degut al fet que cap al 1900/1920 hi va haver una explotació de mines a cel obert. Des d'aquest collet, a pic i pala s’anava modelant el relleu superficial del sector solell d’aquesta part alta de la serra d’Estremera. (el que baixa cap a Planoles i Ventolà).
S’hi extreia principalment calcopirita i pirita (sulfurs de ferro i coure) i també quars.
Les piles de terra són el material sobrer. El mineral s’apilava igualment i es baixava amb mules cap a la vall. Les barraques, avui en runes, servien per guardar les eines i pernoctar.
Mirant cap al nord, ja tenim unes primeres vistes (plafó) dels cims propers. Puig de Dòrria (2547 m.), Puig del dels Lladres (2661 m.), Puigmal (2910 m.) (darrere fons) i el cim de la Dou (2456 m), davant mateix a la dreta.