Introducció
Som al Pla de la Vaquerissa, ja amb vista als prats alpins i els cims de Dòrria, el Puigmal davant al fons i el de la Dou, a la nostra dreta.
Veiem com els matollars s’escapen del bosc de pi negre i envaeixen els prats de pastura subalpins. L’arbust dominant és el ginebró (el teniu pel costat).
Entre els ginebrons veureu una planta amb les fulles dividides i una espiga de boniques flors blaves. És la tora blava, acònit blau, matallops blau, escanyallops, herba tora o herba verinosa. MOLT TÒXICA tota la planta, especialment els rizomes (arrels) i les llavors. En cas d’ingesta d’alguna part de la planta, la mort pot sobrevenir al cap d'una o dues hores de la ingesta com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria causada, de vegades, per un edema pulmonar. El pronòstic és molt greu. L'acònit ja era conegut a l'Àsia fa més de 2000 anys, on s'havia utilitzat com a verí per a fletxes i com a agent homicida. A Europa s'havia utilitzat en execucions a l'edat mitjana.
Surt als prats pasturats i humits, formant clapes que el bestiar no es menja. L’aconitina és el principi actiu i té propietats medicinals que només els experts poden emprar en conèixer exactament el contingut d’aquest element.
L’arbust dominant, el ginebró, és de la varietat nana (50 cm) dels ginebres que coneixem a la muntanya mitjana (1-5 m) i creix als prats subalpins. És aquesta mata baixa punxant amb fulles aciculars amb una ratlla clara. Els fruits astringents s’utilitzen per adobar carn o bé secs per a fer salses. Per eliminar els ginebrons que envaeixen les pastures n'hi ha prou amb cremar-los, ja que no rebrota.