Introducció
Anem tornant sense perdre alçada, en suau pujada.
Encara no he vist cap isard? D’aquí estant nosaltres els vam veure tant per sobre nostre, carena que puja al puig de Dòrria, com per sota, pel camí on passarem de tornada. Ah!!, si mireu amb els prismàtics al pla de sota, potser ja han sortit les marmotes dels caus.
L’isard, herbívor ungulat, esvelt, té unes banyes fines en forma ganxo que no li cauen mai. A la cara, sembla que hi porti una màscara, més evident a l’hivern. Mascles i femelles són difícils de diferenciar. Pelatge estiu de color més vermellós (foto 1), i mes fosc a l'hivern A la foto 2 està perdent el pelatge d'estiu i es dibuixa el d'hivern.
A l’estiu el trobem als prats alpins i a l’hivern baixa a zones forestals alternades amb prats i zones pendents on s’acumuli menys neu i pugui trobar menjar més fàcilment. Forma ramats que varien en funció de l’edat i el sexe dels individus i l’època de l’any.
A la reserva nacional de caça de Freser-Setcases n’hi ha uns 3000 exemplars. El zel va de novembre a desembre, i la gestació dura 5 mesos. Solen tenir una cria, al maig-juny que acompanya a la mare durant tot el primer any de vida. Viuen entre 18 i22 anys.
