Introducció
A l’inici de la pujada i pràcticament fins ara, hem caminat acompanyats per un bosc predominantment caducifoli, dominat en gran part pel roure martinenc, però esquitxat per altres espècies com ara trèmols, til•lers, avellaners i freixes.
En aquest punt la vegetació dominant i protagonista és el pi roig, acompanyat pel boix, l’avellaner i alguns exemplars de roure martinenc.
Tot i que a les obagues la pineda de pi roig és de caràcter natural, en molts llocs ha estat afavorida per l’activitat humana, ja que el seu creixement és més ràpid que les altres espècies competidores.
Aquesta espècie de pi pot arribar als 35 metres d’alçada en condicions favorables. La seva és potser la fusta comercial més utilitzada. Es tracta d’una fusta compacta, resistent i fàcil de treballar, amb aplicacions molt variades.
A veure si sentiu aquesta mallerenga resident als boscos de coníferes del Pirineu i Prepirineu: la mallerenga petita.(foto i àudio) Tot i que es troba repartida per totes les serralades forestals de Catalunya, és aquí on trobem majors densitats. La trobareu bellugant-se amunt i avall per les capçades, neguitosa, cercant insectes, larves i ous entre les fulles, per les pinyes i l'escorça dels pins.
foto: By Marton Berntsen - Treball propi, CC
