Introducció
Quan arriba la primavera a la muntanya i es fon la neu dels prats, emergeix un mosaic de mil colors i formes que omple de vida aquests hàbitats. La responsable d'aquest espectacular canvi al paisatge és la flora subalpina.
La flora subalpina inclou una gran riquesa d'espècies, de totes les mides, formes i colors. Podem trobar-hi flors molt grans com el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) o tan petites que s'han d'agrupar per fer-se visibles, com és el cas de la bistorta (Polygonum bistorta) o les gencianes (trompetes blaves arran de terra)
Aquí us en presentem dues de ben comunes: el safrà bord (Crocus nudiflorus) i la regalèssia de muntanya ( trifolium alpinum) (fotos)
El safrà bord, es troba fins a 2200 m d'altitud, floreix a la tardor (setembre-novembre) tot just després d'una bona pluja. És extraordinàriament resistent al fred i no és rar veure-la florida al mig de les primeres neus.
La regalèssia de muntanya pot fer-se a més alçada, fins als 2800 m. La flor és d'uns 2 centímetres, molt aromàtiques i situades al final d'un peduncle floral d'uns 10 centímetres de longitud, amb una tonalitat que va des del rosa al porpra encara que de vegades són de color crema o blanques. La seva etapa de floració és a l'estiu (juny a agost). L'arrel és comestible i té un gust dolç similar al de la regalèssia.
És en aquests prats on trobem les cremalloles, corrioles, carreretes o cama-secs (Marasmius oreades) que fan erols com també els moixernons a la primavera i alguns xampinyons. Heu vist quants noms comuns pot tenir un mateix bolet!!!
