Introducció
Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu, amb registres radiomètrics que superen els 540 milions d’anys d’antiguitat. A les gorges del riu Núria trobem els gneis: petit plutó granític metamorfitzat (transformat per esforços i pressions).
Aquests materials, de gran duresa i resistència a l’erosió, són els que han provocat, degut a l’acció del riu Núria i després de la desaparició de les geleres, la formació de les gorges del Núria.
Penseu que el relleu del parc es va fer per les glaceres de l'última glaciació que es va acabar fa uns 10.000 anys. Per sobre de Núria des del Puigmal fins al Torreneules, les capçaleres de les valls esdevingueren circs glacials des dels quals descendien llengües de glaç. La glacera més important era la de Coma de Vaca i Coma del Freser, que us comentàvem al coll de les Pedrisses. En aquest costat, la glacera que queia damunt on és ara el Santuari era la de Coma d'Eina, Finestrelles i de les Molleres.
A causa de l'enorme acumulació de glaç s'originà la formació de l'ampla vall, i el pla on actualment està situat el santuari. Més endavant, la massa de glaç es veié obligada a superar l'obstacle del rocam dur (gneis) erosionant-lo i desgastant-lo formant les gorges.