Introducció
Algú podria pensar que el paisatge d’aquest camí Fondo és monòton: fileres de pomeres una rere l’altra, terreny pla... Però, ara aquí, ara allà, anem trobant tot d’elements interessants, com el roure centenari solitari que ens sorprèn aquí, al costat del camí i oferint-nos una ombra espectacular.
És un roure martinenc, no se sap si nascut aquí espontàniament o plantat ves a saber quan i per qui. La qüestió és que si se’l deixa créixer, el roure va fent, oferint llenya, glans i ombra a cor què vols, recursos molt ben valorats per la pagesia d’anys enrere. També podria tenir algun antic simbolisme o ús termenal, o potser tot és resultat de l’atzar. No n’hem sabut trobar massa cosa més. Però aquí està, tot solitari, exposat sense miraments a la intempèrie, però sa i fort com un... roure (mai més ben dit!).