Introducció
Segons la llegenda, aquesta ermita va ser fundada a finals del segle XIV per tres frares montserratins que buscaven un lloc tranquil per servir a Déu. Des d’una primera i senzilla construcció, l’estat actual és degut a una multitud de restauracions i reformes efectuades al llarg de la seva existència, com l’ampliació amb les naus dels segles XVII i XVIII. Ha estat i continua sent, en certa manera, un gran centre de devoció popular a la rodalia, cosa que es pot comprovar en l’aplec que s’hi celebra cada 25 de novembre, dia de la santa. Una contalla popular explicada a la zona deia que els nadons provenien del fons de les aigües del pou que hi podem trobar. És un espai de reminiscències literàries, ja que Caterina Albert, sota el pseudònim de Víctor Català, s’hi inspirà a l’hora d’escriure la seva coneguda novel·la Solitud, on hi descriu magistralment, per exemple, l’aplec esmentat.
Una cosa interessant que podem trobar tocant a l’ermita són les basses. Encara que no naturals, i que en un indret més humit potser ens passarien desapercebudes, al ser hàbitats molt escassos a la zona del Montgrí, tenen certa rellevància en relació a la seva aportació al manteniment de la biodiversitat. Afavoreixen la presència d’espècies molt rares a la zona del Montgrí, com el tritó verd (Triturus marmoratus) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), però també s’hi han localitzat la granota comú (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Epidalea calamita) i la serp d’aigua (Natrix maura). S’hi han portat a terme feines de eradicació de la gambúsia (Gambusia holbrooki), espècie exòtica que afecta la bona marxa dels amfibis i invertebrats aquàtics autòctons.